viernes, 18 de diciembre de 2009

Viatges i d'altres coses

Hace unos días viajé a otra ciudad. He estado en Madrid, ciudad enorme y de enormes oportunidades. Su vida cultural y en general la vida que se respira por las calles, las gentes que pasean (supongo que el puente habrá ayudado algo) hacen que sea una ciudad bastante irresistible para los amantes del «hacer» diario. Sus grandes edificios y la sensación de ciudad imperial también llama la atención, sobretodo si estás acostumbrada a vivir en una ciudad como Barcelona.
Nada más llegar de Madrid fui al centro de Barcelona, porque me habían invitado a ver a los Vivancos en el Teatre Victòria (en el inconfundible Paralelo), pude apreciar cuánto adoro mi ciudad y todo lo que en ella se acontece.
Plaça Catalunya....Había gente, pero daba una sensación de lugar abierto en el qual poder respirar (aunque sea aire contaminado) que me dio una sensación de felicidad imposible de describir. Y cuando bajé a las Ramblas fue más genial todavía. Y en eso que cuando vi la gente cómo paseaba y los centenares de turistas que ojeaban sus planos en busca de algún lugar - cómo había hecho yo en Madrid los días anteriores -, se me vino a la cabeza ese tema de Gato Pérez, emigrante argentino que vino en los años 60 a Barcelona.
El decía....
Un matí de primavera del que aviat farà dotze anys
arribava a la ciutat per la porta que té al mar
en un "barco" transatlàntic des d'un continent austral
un xicot viatger que duia una gran curiositat.
Molts amics en la distància havia hagut ell de deixar
tot un món intens de festa que solia freqüentar
la seva ciutat gegant coneixia pam a pam
i aprenia del carrer les qüestions fonamentals.
Un ambient cosmopolita i d'una gran activitat
va sorprendre gratament aquell noi al arribar,
quasi 30 anys captiva no havien pogut canviar
a l'enèrgica ciutat que començava a despertar.
Emigrants i forasters inundaven els carrers
en un cóctel demencial de turistes amb obrers
obert i càlid el cor dels seus habitants
es nodria des de sempre de tradicions ben diferents.
Hi ha gitanos i jueus
valencians i portuguesos
andalusos i argelins
mallorquins i aragonesos
i unes Rambles que van plenes
de fecunda humanitat
un oasi de tolerància
impossible d'amagar
Copa a copa descabria els seus racons més amagats
en extenses caminates a les hores escolars
un itinerari ric de xerrades i de bars
des d'el Tibidabo al mar i del Besós al Llobregat.

2 comentarios:

Unknown dijo...

Home! Per fi sé una miqueta més com t'ha anat per Madrid! Tot i que espero que demà m'ho expliquis millor (l'Alex m'ha dit lo del sopar!).

Per cert, sobre la cançó, sí, també m'agrada més ell però tothom està com empenyat en dir que la Scarlett canta fatal i a mi moltes de les cançons que ha fet m'agraden... I sí, jo també la trobo cada dia més guapa, no sé com s'ho fa... Quina enveja! jeje

Un petó flor!

Unknown dijo...

Feliç any, estupenda! ;)